Cada vegada és més freqüent sentir figures com per exemple, pactes o acords entre socis, pactes parasocials, extraestutaris, “shareholders agreements”, “joint ventures”, “investment agreements”, entre d’altres. Aquest concepte engloba el document més rellevant en operacions mercantils de constitució de societats, inversió o adquisició en el qual es regularan les relacions entre els socis i amb la societat. El pacte entre socis (així ens referirem a partir d’ara) es postula com el vehicle legal més flexible enfront del rigor dels estatuts socials i l’obligatorietat de la seva inscripció en el registre mercantil i, a més, permet mantenir la confidencialitat.
En primer lloc, aquest tipus de pacte es defineix com un contracte voluntari entre els socis i/o accionistes d’una societat. Bàsicament es centra en regular com s’organitzarà la societat i el seu govern, la presa de decisions, la futura venda d’accions, així com la previsió de les solucions a possibles futurs conflictes entre les parts, pel que és un instrument pràctic amb el propòsit de regular la convivència dins de la societat. El pacte entre socis es diferència dels estatuts socials en que és més flexible. Els estatuts socials tenen un contingut de caràcter imperatiu i reglat, marcant els aspectes importants que han de regir el funcionament de la societat i condicionant l’autonomia de la voluntat abans esmentada, ja que han d’inscriure’s en el registre mercantil amb les limitacions que això suposa.
Per altra banda, en quant a la naturalesa del pacte entre socis, aquesta és merament contractual, i permet pactar qüestions no incloses en els estatuts socials per un tema de confidencialitat o per no ser inscriptibles en el registre mercantil. El pacte entre socis no és oposable ni enfront de tercers no signants, ni enfront de la societat (llevat que també subscrigui el pacte), de manera que serà vàlid i exigible únicament entre els qui el subscriuen, fins i tot judicialment, sempre que es respectin els límits de l’autonomia de la voluntat, és a dir, que no siguin contraris a la llei, a la moral ni a l’ordre públic. Però en tot cas aquests hauran de regular la seva relació respecte als ressenyats estatuts socials, així com incloure compromisos per a modificar els mateixos i adaptar-los segons el redactat en el pacte entre socis en la mesura que estigui legalment permès. En cas de discrepància entre el pacte entre socis i els estatuts socials, se sol pactar que prevaldrà el primer sobre el segon entre les parts signants del pacte. Així doncs, per a aquesta mena de pactes entre socis no existeix un model estàndard a seguir, donada la flexibilitat del seu contingut, l’adaptabilitat a l’interès concret de les parts i al tipus de negoci que es pretén desenvolupar. En aquest sentit, hem de delimitar el seu contingut des de dues perspectives principals: d’una banda, tenint en compte les normes que regulen les obligacions i contractes en dret civil, i per l’altre, els límits imposats per la normativa societària. Per si no fos prou, en el moment de la seva elaboració, les parts no han de perdre de vista la intenció o finalitat dels diferents acords i buscar una coherència en l’estructura contractual estipulant la prevalença del pacte entre socis com un acord base sobre la resta d’acords que penjaran d’aquest. Entre els acords més habituals que es recullen en el pacte entre socis cal enunciar els següents:
1.- Acords de relació: Són aquells que regulen les relacions entre les parts, sense afectar la societat ni a tercers, vinculant únicament als signants. Per exemple, els pactes relatius al repartiment de dividends (quant i quan); o bé, els pactes relatius a drets d’adquisició preferent, arrossegament (“drag along”) i acompanyament (“tag along”) d’accions o participacions socials.
2.- Acords d’atribució: En aquest tipus de pactes, les parts assumeixen obligacions presents o futures a favor de la societat. Com per exemple, el compromís d’efectuar aportacions addicionals a la societat. Doncs bé, si es preveu com un acord a favor de tercer, s’entendrà que té efectes des de que la societat el coneix i l’accepta, podent exigir el seu compliment. Un altre exemple seria l’obligació a un soci de prestar serveis a la societat. No obstant això, és rellevant tenir en compte que si es dóna un incompliment per aquest soci, els afectats no poden invocar tal incompliment ni posar en marxa els mecanismes d’exclusió del soci i/o accionista que ha incomplit, segons la Llei de Societats de Capital. Per a aconseguir aquesta eficàcia, es requereix la seva inclusió en els estatuts socials com a prestació accessòria.
3.- Acords d’organització: En aquesta mena d’acords es tendeix a regular el comportament dels socis i/o accionistes dins dels òrgans socials, la junta general i l’òrgan d’administració. És habitual establir la necessitat d’unes majories reforçades per a l’adopció de certs acords en el sí de la junta general, amb l’objectiu que es requereixi el vot d’un o més accionistes minoritaris perquè s’aconsegueixi aprovar tal acord. Tenint en compte l’òrgan d’administració, és habitual acordar en el pacte entre socis, la composició i repartiment dels membres de l’òrgan així com les majories necessàries per a l’adopció d’acords sobre matèries rellevants.
Per tot això, arribem a la conclusió de la necessitat de subscriure un pacte entre socis quan es comença un projecte empresarial o quan entren nous inversors a formar part d’aquesta. És recomanable que també signi la societat a fi que els acords del pacte entre socis siguin oposables a ella. També és recomanable adaptar al màxim els estatuts socials al contingut del pacte entre socis per a evitar discrepàncies, prevalences i conflictivitat social i parasocial.