El Tribunal Constitucional (“TC”) té admès a tràmit un recurs d’inconstitucionalitat interposat pel Grup Parlamentari Popular sobre la base d’un doble fonament:
D’un costat, la possible confiscatoriedad de l’impost. La Llei de Pressupostos de 2021 va augmentar el tipus marginal màxim de l’impost en un 1%, passant així la tarifa estatal d’un 2,5% a un 3,5%. Aquesta modificació ha servit com a fonament per a plantejar la possible confiscatoriedad de l’Impost. Aquesta qüestió no afectaria els contribuents amb residència fiscal a Catalunya, ja que la inconstitucionalitat, en el cas que es declarés, es limitaria a la tarifa estatal de l’impost introduïda en la Llei de Pressupostos per al 2021, i per tant només afectaria les comunitats autònomes que no tinguessin aprovada la seva pròpia tarifa de l’impost i /o als ciutadans no residents que tributin aplicant la tarifa estatal.
I d’un altre, la conversió d’impost de temporal a permanent, mitjançant una norma improcedent. Aquesta conducta està prohibida per l’article 134 de la Constitució Espanyola, que en el seu apartat setè estableix la prohibició de crear nous impostos mitjançant una Llei de Pressupostos. Si el TC declara inconstitucional la tècnica legislativa que ha convertit en definitiu un impost temporal declarat inconstitucional la supressió de la bonificació del 100% de l’impost, aquesta bonificació estaria vigent i en conseqüència hauria de procedir-se a la devolució total de les liquidacions corresponents a l’Impost del Patrimoni practicades en els exercicis 2021 i següents.
Per tot l’anterior exposat, és rellevant plantejar-se la conveniència d’instar o no la rectificació de les autoliquidacions de l’Impost presentades en els exercicis 2021 i 2022. Tot apunta al fet que el TC mantindrà el criteri emprat en la seva Sentència sobre Plusvàlua Municipal (STC 182/2021) mitjançant el qual s’exigia haver recorregut la liquidació o haver instat una rectificació de l’autoliquidació. D’acord amb aquest criteri, l’incompliment d’aquestes exigències podria suposar l’establiment de la situació com consolidada i, en conseqüència, la impossibilitat d’obtenir una devolució.
Cal decidir si tal sol·licitud d’instar la rectificació a les autoliquidacions del 2021 i 2022 pot ser profitosa, tenint en consideració que qualsevol actuació contra una autoliquidació de l’Impost comportaria la interrupció del període de prescripció de 4 anys (article 66 de la Llei General Tributària), i en cada cas, ha de valorar-se també si una possible revisió a aquest impost resulta convenient.
Des de Busquets estem a la vostra disposició per si necessiteu qualsevol suport referent a això.