Totes les qüestions relacionades amb el Protocol Familiar sempre estan d’actualitat perquè sempre hi ha empreses que tenen socis de la mateixa família. Abans de submergir-nos en els diversos aspectes del Protocol Familiar, és fonamental definir què és exactament. En termes senzills, podem definir el Protocol Familiar com un acord marc que subscriuen els socis dins d’una empresa formada per membres de la mateixa família amb la finalitat d’establir les regles del joc que facilitin la presa de decisions, preservin les relacions familiars i assegurin el desenvolupament adequat de la societat.
D’acord amb l’estudi “Las empresas familiares ante el reto de la innovación” (Cruz & Santaló, 2022)[1], realitzat per l’Institut d’Empresa, aproximadament el 89% de les empreses privades a Espanya són empreses familiars. Malgrat la seva significativa contribució a l’economia, no existeix una llei específica que reguli les particularitats d’aquestes empreses. Per aquesta raó, resulta essencial que els propis socis siguin responsables d’anticipar els conflictes i garantir el bon funcionament de l’empresa.
Aquest objectiu es pot assolir mitjançant la redacció del Protocol Familiar, que pot abordar una àmplia gamma d’assumptes, entre els quals destaquen:
- Establir una missió, principis i valors que unifiquin els objectius i fomentin la col·laboració entre els socis.
- Definir el procés d’elecció i composició dels òrgans de govern de la societat, l’establiment de majories per a decisions d’importància. En ocasions, es poden crear òrgans de control addicionals no previstos en la legislació, com el consell familiar.
- Definir criteris per a la inclusió de familiars interessats a treballar en la societat.
- Implementar mesures preventives per abordar situacions de bloqueig i desacord, promovent la comprensió entre els membres de la família.
- Establir regles per a la transmissió d’accions o participacions, determinant quan i a qui es poden transferir, amb l’objectiu de protegir l’empresa de l’entrada de nous accionistes aliens a la família.
- Contemplar el dret de separació, especificant tant les causes com el procediment per dur a terme la divisió de la societat arribat el moment.
Aquests són exemples d’elements que es poden incloure en un Protocol Familiar, tot i que les possibilitats són gairebé il·limitades. La creació d’un Protocol Familiar requereix d’un anàlisi específic de la pròpia empresa, el negoci, l’entorn, la família titular i les principals relacions i/o aspectes a regular, així com la revisió de la legislació i jurisprudència aplicables.
El protocol només vincula les parts signants del document. Per tant, poden sorgir situacions en què, malgrat tenir un Protocol Familiar signat, alguns aspectes no siguin totalment aplicables per manca d’eficàcia davant de tercers no signants, d’aquí la importància d’establir els mecanismes legals suficients per assegurar aquesta eficàcia.
Com es pot apreciar, el protocol permet preveure i abordar situacions i problemes futurs, evitant conflictes que podrien deixar una empremta econòmica i emocional significativa. L’elaboració d’un Protocol Familiar és un assumpte complex que té un impacte significatiu en el futur de la societat. Per aquesta raó, és fonamental buscar assessorament adequat de professionals experimentats en la matèria. A BUSQUETS, estem a la teva disposició per brindar-te l’orientació necessària. No dubtis en contactar-nos si desitges aprofundir en aquest tema, estarem encantats d’ajudar-te amb tot el que necessitis.
[1] Cruz, C., & Santaló, J. (2022). Las empresas familiares ante el reto de la innovación. Ernst & Young. Obtenido de https://static.ie.edu/fundacion/pdf/Informe_Empresa_Familiar_IE.pdf