LegalNews

El Tribunal Constitucional (“TC”) té admès a tràmit un recurs d’inconstitucionalitat interposat pel Grup Parlamentari Popular sobre la base d’un doble fonament:

D’un costat, la possible confiscatoriedad de l’impost. La Llei de Pressupostos de 2021 va augmentar el tipus marginal màxim de l’impost en un 1%, passant així la tarifa estatal d’un 2,5% a un 3,5%. Aquesta modificació ha servit com a fonament per a plantejar la possible confiscatoriedad de l’Impost. Aquesta qüestió no afectaria els contribuents amb residència fiscal a Catalunya, ja que la inconstitucionalitat, en el cas que es declarés, es limitaria a la tarifa estatal de l’impost introduïda en la Llei de Pressupostos per al 2021, i per tant només afectaria les comunitats autònomes que no tinguessin aprovada la seva pròpia tarifa de l’impost i /o als ciutadans no residents que tributin aplicant la tarifa estatal.

I d’un altre, la conversió d’impost de temporal a permanent, mitjançant una norma improcedent. Aquesta conducta està prohibida per l’article 134 de la Constitució Espanyola, que en el seu apartat setè estableix la prohibició de crear nous impostos mitjançant una Llei de Pressupostos. Si el TC declara inconstitucional la tècnica legislativa que ha convertit en definitiu un impost temporal declarat inconstitucional la supressió de la bonificació del 100% de l’impost, aquesta bonificació estaria vigent i en conseqüència hauria de procedir-se a la devolució total de les liquidacions corresponents a l’Impost del Patrimoni practicades en els exercicis 2021 i següents.

Per tot l’anterior exposat, és rellevant plantejar-se la conveniència d’instar o no la rectificació de les autoliquidacions de l’Impost presentades en els exercicis 2021 i 2022. Tot apunta al fet que el TC mantindrà el criteri emprat en la seva Sentència sobre Plusvàlua Municipal (STC 182/2021) mitjançant el qual s’exigia haver recorregut la liquidació o haver instat una rectificació de l’autoliquidació. D’acord amb aquest criteri, l’incompliment d’aquestes exigències podria suposar l’establiment de la situació com consolidada i, en conseqüència, la impossibilitat d’obtenir una devolució.

Cal decidir si tal sol·licitud d’instar la rectificació a les autoliquidacions del 2021 i 2022 pot ser profitosa, tenint en consideració que qualsevol actuació contra una autoliquidació de l’Impost comportaria la interrupció del període de prescripció de 4 anys (article 66 de la Llei General Tributària), i en cada cas, ha de valorar-se també si una possible revisió a aquest impost resulta convenient.

Des de Busquets estem a la vostra disposició per si necessiteu qualsevol suport referent a això.

Des de fa un temps, les rondes d’inversió han estat l’impuls econòmic més comú utilitzat pels nous emprenedors per emprendre els seus negocis i empreses de nova creació. L’auge d’aquesta forma de finançament ha estat en gran part propiciat per la dificultat, especialment de les startups, per obtenir el finançament bancari tradicional.

Una ronda d’inversió és un procés pel qual una empresa, gràcies a la participació d’inversors privats, assoleix els fons necessaris pel desenvolupament del seu negoci. Aquests inversors passaran a formar part del capital social d’aquesta empresa convertint-se en socis de la mateixa.

Llavors, la pregunta és: Com aquests inversors privats passen a formar part del capital social d’una empresa?

L’operativa es vehicula mitjançant un augment de la xifra del capital social de la societat (normalment anant una part de l’aportació a capital social i una altra part a prima d’assumpció) que, atenent el procediment d’execució, podrà dur-se a terme mitjançant la creació de noves participacions socials.

La incorporació dels nous inversors en la societat es pot desenvolupar mitjançant tres modalitats d’augment de capital: per aportacions dineràries, aportacions no dineràries i per compensació de crèdits.

En primer lloc, l’ampliació de capital amb càrrec a aportacions dineràries es realitzarà mitjançant aportacions de diners al patrimoni de la societat per part dels inversors.

D’altra banda, el contravalor de l’augment de capital pot consistir en aportacions no dineràries. En aquest cas, ens referim a totes aquelles aportacions que, si bé no corresponen a valors dineraris, són susceptibles de ser valorades econòmicament. És habitual que aquesta sigui la forma d’incorporar empleats clau, per exemple, quan aquests aporten un nou programari que van desenvolupar per a la startup.

Finalment, es pot augmentar el capital mitjançant una compensació de crèdits. En aquest cas, ens trobem amb dues situacions molt freqüents. En la primera, l’inversor concedeix una “nota convertible” (traducció no gaire ajustada de l’anglès) i la converteix en capital social incorporant-se així a l’accionariat. Aquesta fórmula s’utilitza per ajuntar diversos inversors en una mateixa ronda d’inversió quan tots ells ja han concedit la nota convertible. En la segona, el col·laborador clau per al projecte presta uns serveis que la startup no pot pagar. Llavors, aquest col·laborador és un creditor de la societat que converteix el seu crèdit en participacions incorporant-se al projecte com a soci.

Si ets un emprenedor a la recerca de finançament extern, estàs en procés d’una ronda d’inversió o ets un inversor amb interès a participar en alguna startup com a soci, aportant ja sigui capital o tecnologia (o totes dues), no dubtis a contactar-nos a través d’info@busquets-abogados.com. Podem ajudar-te en tot el que necessitis.

La nova deducció per inversió va ser introduïda per la Llei 28/2022 (llei que ja vam analitzar a la nostra primera Startup News), la qual va modificar la Llei de l’IRPF, permetent certs avantatges fiscals a aquells inversors que desitgessin participar en les empreses que compleixin els seus requisits.

Per gaudir d’aquesta nova deducció, els inversors hauran de tenir en compte els aspectes bàsics següents:

• La inversió s’haurà de realitzar directament en la societat, no sent vàlides, per exemple, les inversions a través de vehicles d’ inversió o societats holding.
• La deducció serà del 50% (abans, del 30%) sobre una base màxima de 100.000 euros (abans, 60.000 euros) —valor de les participacions o accions subscrites—.
• Al seu torn, l’ empresa haurà de complir amb els següents requisits:
  • Haurà de disposar d’una activitat amb mitjans personals i materials per al seu desenvolupament (per això, no són vàlids els vehicles d’inversió o les societats holding).
  • No podrà estar admesa en un mercat regulat.
  • Els seus fons propis no podran ser superiors a 400.000 euros.
  • Les participacions o accions hauran de ser adquirides per l’inversor durant els 5 anys següents a la constitució (o 7 anys si es tracta d’una empresa emergent certificada per ENISA), ja sigui participant en la mateixa constitució o mitjançant una ampliació de capital.
  • Les participacions o accions hauran de romandre en el patrimoni del contribuent durant un termini d’ entre 3 i 12 anys.
  • Al mateix moment, la participació del contribuent (i dels seus familiars) no podrà ser en cap moment més gran al 40% del capital social, tot i que això no aplicaria als socis fundadors d’una Startup.

Si ets inversor i t’interessa aprofundir en els aspectes fiscals de la teva inversió, o si ets emprenedor i vols conèixer els beneficis fiscals que la Llei de Startups pot proporcionar a la teva empresa, des de Busquets estarem encantats d’assessorar-te en el que necessitis. Pots trucar-nos al 934 160 004 o contactar a través del nostre Linkedin o enviant un mail a info@busquets-abogados.com.

L’ecosistema de startups espanyol continua gaudint de bona salut. Avui, el nostre país suma més de 11.000 empreses d’aquest tipus, que ocupen unes 140.000 persones. Aquestes dades ens situen com la quarta potència europea en número de startups, només per darrere del Regne Unit, França i Alemanya.

És un fet que en l’última dècada l’ecosistema de startups espanyol ha crescut de manera molt notòria. Els números parlen per si sols: aquest sector ha multiplicat per vint el seu valor, fins a arribar als més de 83.000 milions d’euros durant l’exercici 2022.

També és cert que durant el primer semestre de l’any 2023 s’ha pogut percebre que la situació ha canviat lleugerament. Es detecta fàcilment que els inversors estan una mica més cauts i que les valoracions de les empreses són sensiblement més baixes que fa a penes uns mesos.

Tanmateix, sembla que, malgrat això, els inversors internacionals, han identificat Espanya com un destí d’inversió prioritari en aquest tipus d’empresa, en veure-la com una font de possibles casos d’èxit, i alguns dels fons més reconeguts del món aposten per invertir en startups espanyoles.

En definitiva, les xifres certifiquen que l’augment interanual del volum d’inversió captada a Espanya està sent superior a la mitjana de la resta d’Europa, la qual cosa certifica la maduresa de les empreses emergents del nostre país.

Però, tenint en compte aquesta maduresa i fortalesa interior que avui dia ja ha aconseguit el sector, és moment de preguntar-se què succeeix amb la internalització de les startups espanyoles.

• Les Scaleups

La internacionalització és la clau perquè les startups creixin. La majoria d’emprenedors ho saben i busquen el creixement d’aquestes empreses i la conversió de les mateixes en el que es coneix com scaleups: startups que ja tenen un cert rodatge i desitgen fer un salt ambiciós.

Per a aconseguir ser scaleup és necessari comptar amb un projecte d’internacionalització i que aquest aspecte sigui entès per l’empresa i els seus socis com una decisió estratègica pràcticament des de l’inici de la seva activitat, sentint-se global i planificant la seva expansió internacional de manera acurada i acompanyada d’assessors legals especialitzats.

• Amèrica Llatina és un dels mercats de destí principals dels emprenedors espanyols.

Atesos les dades actuals, hispanoamérica és un dels destins prioritaris per a les startups espanyoles.

Segons diversos estudis, aquesta regió americana podria estar suposant ja més d’un 40% de la facturació total a l’estranger de les startups espanyoles i els sectors més representatius serien els de les telecomunicacions i el comerç electrònic.

Cal tenir en compte que l’ecosistema emprenedor de Llatinoamèrica també ha pres un gran ritme d’expansió. És tal el creixement que l’any passat es va aconseguir captar més de 15.000 milions de dòlars en inversions de capital de risc, segons dades de l’Associació per a la Inversió de Capital Privat a Amèrica Llatina. Avui aquesta àrea és una de les més cotitzades per les startups espanyoles que busquen expandir els seus negocis a altres països.

Les startups espanyoles que opten per internacionalitzar-se a Llatinoamèrica ho fan majoritàriament en països com Mèxic i Colòmbia en entendre que són països en creixement, altament estables, amb marcs reguladors de confiança i en els quals els emprenedors espanyols han detectat que existeixen grans oportunitats de negoci que no han estat cobertes per les empreses nacionals.

En cas de ser un emprenedor i voler analitzar les possibilitats d’internacionalització de la teva empresa, no dubtis a contactar-nos. Estarem encantats d’ajudar-te amb tot el que sigui necessari.

El Govern Espanyol està treballant en la nova Llei de l’Habitatge. Avui dia està pendent d’aprovació, encara que la previsió és que es faci a abans de les pròximes eleccions de 28 de maig de 2023.

Es detallen a continuació algunes de les principals novetats del projecte de Llei de l’Habitatge, centrat principalment entre altres, en la limitació dels preus del lloguer en zones tensionades, modificació del concepte de gran propietari, limitació de repercussions i increments, règim de drets i inflació, etc.

1.NOVETATS DE LA FUTURA LLEI DE L’HABITATGE

Insistim que a data de la present nota, l’esmentada Llei de l’Habitatge no ha estat aprovada definitivament. Per tant, l’exposat a continuació no haurà de considerar-se de caràcter definitiu.

• Ampliació de les zones tensionades

Per declarar una zona com a tensionada, es tindrà en compte:

1. Que a la zona en qüestió el cost de la hipoteca o el lloguer mensual superi el 30% de la renda mitjana de la zona.
2. Que el preu de venda o lloguer de l’habitatge hagi augmentat 3 punts per sobre de l’ IPC en els 5 anys anteriors a la declaració d’àrea tensionada.

• Regulació del preu dels lloguers en zones tensionades

Per als nous contractes d’arrendament, s’aplicaran limitacions de preus de renda de lloguer a les zones tensionades. En canvi, a les zones “No tensionades” no s’aplicaran topalls.

Ara bé, el criteri per fixar aquestes limitacions dependrà de la condició que tingui el propietari.

1. Pel que fa als grans tenidors, s’aplicaria un índex de contenció de preus que està per determinar i que serà fixat per cada Comunitat Autònoma.
2. Pel que fa als petits propietaris, el preu vindrà determinat per la indexació de la renda anterior pactada, per la qual cosa només es podrà aplicar la pujada que correspongui, és a dir, del 2% el 2023, del 3% el 2024, i el nou índex que s’apliqui a partir del 2025.

A més, una novetat important és que se prohibeix augmentar el preu del lloguer afegint despeses com IBI, comunitat, taxa d’escombraries, etc.

• Nova definició per a grans tenidors

La nova Llei de l’Habitatge, considera gran tenidor la persona física o jurídica propietària de 5 o més immobles. Aquests hauran de ser, presumiblement, de caràcter urbà, i no es tindran en compte garatges o trasters. També és probable que es consideri com a gran tenidor a qui posseeixi una superfície construïda de més de 1.500 m2.

En canvi, seran petits propietaris aquelles persones físiques o jurídiques que tinguin en propietat menys de 5 habitatges.

• Límit de l’actualització de la renta de lloguer eliminant l’IPC

Per als contractes d’arrendaments ja existents i els que se signin un cop hagi entrat en vigor la nova Llei d’Habitatge, es limitarà l’actualització de la renda anual del lloguer en un 2% fins al 31 de desembre de 2023 i del 3% durant tot l’any 2024.

Per a l’any 2025, es preveu eliminar l’IPC, que seria substituït per un nou índex de referència pel qual s’actualitzaran tots els lloguers i que serà més estable i inferior a l’IPC.

• Honoraris de l’agència immobiliària a càrrec de la propietat

Es generalitza el supòsit que el pagament de les despeses i honoraris immobiliaris produïts pel lloguer, anirà a càrrec del propietari de l’immoble.

• Regulació dels arrendaments de temporada

El Projecte inclou una disposició addicional que obliga a crear un grup per estudiar aquesta modalitat de contracte. Preveu que en el termini de sis mesos des de l’ entrada en vigor de la llei, es constitueixi aquest grup de treball per avançar en una proposta normativa de regulació dels contractes d’ arrendament d’ús diferent del d’habitatge i,  en particular, dels contractes d’arrendament celebrats per temporada sobre habitatges.

• Càstig a l’habitatge buit

Amb la intenció de treure oferta d’immobles al mercat, la nova Llei contempla que els ajuntaments puguin aplicar un recàrrec de l’IBI de fins al 150%.

En concret, si l’habitatge porta més de 2 anys buit el recàrrec seria del 50% i si porta més de 3 anys el 100%.

A més, es preveu un recàrrec addicional d’un altre 50% si el propietari té dos o més habitatges en el mateix municipi.

Finalment, ressenyem que en les noves promocions s’haurà de destinar un 20% a habitatge social, ja sigui de lloguer o venda.

2.CONCLUSIONS

Estem davant d’una futura Llei d’ Habitatge especialment focalitzada en matèria d’ arrendaments, encara que també refereix incentius fiscals als propietaris, o mesures en els procediments de desnonament, i que en tot cas, suposarà una regulació normativa i restrictiva per als propietaris d’habitatges.

La Llei Antifrau recentment ha restablert que des de l’1 de gener de 2023, els contribuents (tant empreses com particulars) que tinguin criptomonedes hauran de declarar a l’Agència Tributària tant la quantitat com el seu valor monetari al final del període fiscal anterior. Tot i que es tracti d’un tema molt nou, l’Agència Tributària ja ha establert alguns criteris a seguir.

En primer lloc, hi ha 3 principals models informatius mitjançant els quals els tenidors de criptomònades hauran d’informar a l’Agència Tributària el valor de les monedes virtuals de l’exercici 2022.

• El modelo 721, mitjançant el qual s’haurà de declarar el patrimoni de monedes sempre que superin la quantitat de 50.000 euros. Haurà de presentar-se abans de finalitzar el primer trimestre de 2023 (31 de març de 2023).
• Els models 172 i 173, mitjançant els quals es faran les declaracions de proveïdors de serveis de criptomonedes amb residència fiscal a España. El model 172 està previst perquè tant particulars com empreses declarin els saldos de les seves criptomonedes (pròpies i dels seus clients). En canvi, el model 173 es reserva a les empreses amb residència fiscal a Espanya que participin en el negoci de les criptomonedes amb independència d’on es prestin els seus serveis i de la ubicació de les monedes virtuals o els seus titulars.

Pel que fa a la tributació, la nova normativa considera que les criptomonedes poden ser causants de guanys o pèrdues patrimonials, i per petites que siguin, s’han de declarar. Aquesta obligació només afectarà als que posseeixin criptomonedes per un valor conjunt superior a 50.000 euros al final del període fiscal anterior. La nova casella 46 prevista per aquesta finalitat només s’haurà de complimentar quan existeixi un guany patrimonial. No hi ha obligació de declarar les pèrdues, però es recomana que s’incloguin perquè d’aquesta manera podran ser compensades en el futur amb altres guanys (si es produïssin). La venta, el canvi de criptomonedes i els rendiments de capital tributen a la part especial (base de l’estalvi) de l’IRPF. En canvi, les operacions de minería tributen a la base general.

Les criptomonedes tenen el mateix tractament a efectes de l’IP que el capital en divises, pel que s’hauran de declarar pel seu valor de mercat a la data de meritació (31 de desembre). En cas que la persona física no se superi el mínim exempt d’aquest import no haurà de declarar-les.

Els recomanem analitzar amb detall les noves obligacions ja que l’incompliment d’aquestes suposarà sancions considerables.

La Llei 18/2022(“Ley Crea y Crece”) va introduir un nou apartat a l’article 15 de la Llei de competència deslleial (“LCD”), que no és anodí i que preveu que es considerarà deslleial l’incompliment reiterat de les normes de lluita contra la morositat  en les operacions comercials.

La nova redacció del precepte és important tenir-la en compte, sobretot per aquelles empreses que, tot i l’actual normativa de lluita contra la morositat en les operacions comercials, estan negociant i acceptant condicions de cobrament superiors als límits legals previstos.

Segons el nostre punt de vista, l’aplicació d’aquest precepte no hauria de ser automàtica, i per tal que un incompliment de les normes contra la morositat sigui considerat una conducta deslleial considerem que hauria de ser necessari que es donin 2 factors importants:

• Finalitat concurrencial, és a dir, que l’incompliment respongui a la finalitat de millorar la pròpia posició al mercat i que tingui una mínima transcendència per influir en el mercat.
• Reiteració de la conducta, és a dir, es requereixen diversos incompliments de la conducta i fins i tot no seria desproporcionat considerar l’exigència d’un número d’incompliments considerable (superior a dos).

Ens trobem en un moment molt proper a l’entrada en vigor de la norma, i per tant serà necessari estar atents a l’evolució de la doctrina i de la jurisprudència al respecte. No obstant, per poder aclarir amb més precisió qualsevol conducta potencialment infractora no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres; estarem encantats d’ajudar-te.

El 23 de desembre de 2022 va entrar en vigor la coneguda com a Llei de Startups (encara que algunes mesures fiscals van entrar en vigor l’1 de gener de 2023), però, quines són les seves principals novetats i què puc fer perquè la meva empresa sigui declarada una Startup?

Condició d’empresa emergent o Startup.

Per a beneficiar-se de les normes contingudes en aquesta nova llei, la Startup necessitarà obtenir la condició d’empresa emergent, i, per tant, els emprenedors hauran de sol·licitar al ENISA la certificació de l’emprenedoria innovadora.

A l’efecte d’atorgar aquesta certificació, ENISA valorarà, entre altres aspectes, el grau d’innovació, la fase de vida de l’empresa, l’atracció del mercat en el que participa, el seu model de negoci, l’equip o la competència en el sector. Es preveuen com a requisits per a les empreses emergents, per exemple, els següents: que la Startup sigui de nova creació (com a màxim, de 5 anys des de la seva constitució), i que desenvolupi un projecte d’emprenedoria innovadora amb un model de negoci escalable.

Una vegada declarada com a empresa emergent i inscrita aquesta condició en el Registre Mercantil, els emprenedors podran beneficiar-se dels avantatges de la nova Llei.

Ara bé, ¿quins són aquests avantatges?

Entre els beneficis que recull la nova llei, podriem destacar els següents:

1. Avantatges fiscals de tributació com, per exemple, el tipus del 15% de l’Impost de Societats (sempre que la base imposable sigui positiva) durant un temps de fins a 4 anys, ajornaments en els deutes tributaris, i incentius en l’IRPF a la creació d’empreses.
2. Bonificacions del 100% de la quota del Règim Especial de Treball Autònom per als autònoms societaris que continuïn sent treballadors per compte d’altri.
3. Simplificació dels tràmits per a inversors estrangers de cara a obtenir els seus documents identificatius i règim especial fiscal de impatriados amb la finalitat l’atracció d’inversió estrangera i la fidelització del talent.
4. Nova opció d’autocartera per a retribuir a l’equip de la Startup o els seus col·laboradors, podent incentivar-los, per tant, no sols amb diners sinó també amb un percentatge de participació en l’empresa, mantenint-los motivats i vinculats al seu creixement.
5. Simplificació dels terminis d’inscripció en el Registre Mercantil dels actes i acords, com, per exemple, respecte a la constitució i els augments de capital, i reducció dels aranzels notarials i registrals.
6. Procediments per a fomentar la compra pública innovadora i la col·laboració entre empreses emergents i universitats.

Aquestes són només alguns dels avantatges que conté la Llei 28/2022, de foment de l’ecosistema de les empreses emergents, coneguda com a Llei de Startups, però, si ets emprenedor o inversor i vols conèixer tots els aspectes al detall, així com la forma d’execució dels avantatges previstos, pots posar-te en contacte amb nosaltres i estarem encantats d’ajudar-te.

Qui hauria dit que ens trobaríem sovint negociant el redactat de la clàusula relativa a la força major? En temps del Covid-19, això ha estat una realitat.

Tal com estableix el codi civil, «ningú respondrà d’aquells successos que no haguessin pogut preveure’s, o que, previstos, fossin inevitables».

En la clàusula de força major, hem estat negociant la inclusió o l’eliminació de las vagues, dels conflictes laborals, de la falta de mà d’obra, de la impossibilitat d’obtenir matèries primeres o del transport. Hem d’aclarir que, si bé es pot negociar que els anteriors exemples siguin causa de força major, l’increment dels preus és una altra qüestió que tractarem més endavant.

També continuem negociant la inclusió d’un paràgraf en la clàusula de força major relatiu a la Covid-19 (i ara també relatiu a la guerra d’Ucraïna). Bàsicament, aquest paràgraf posa de manifest que les parts coneixen la situació actual i que aquesta no impedeix el desenvolupament i execució del contracte. També pot incloure que si sorgeixen noves circumstàncies relatives a la Covid-19, les parts negociaran de bona fe la forma d’adaptar-s’hi sense que el desenvolupament del projecte sigui sotmès a demores.

A més, no és menys habitual que una de les parts pretengui la inclusió d’una clàusula d’excessiva onerositat (o ‘hardship’). En el món anglosaxó, aquesta clàusula està molt més estesa. En l’exemple d’un contracte de subministrament, el proveïdor intentarà que s’inclogui la clàusula i que aquesta prevegi que, si es produeix una circumstància excepcional que provoqui una excessiva onerositat en el proveïdor, aquest pugui modificar els preus per continuar executant el contracte. En moltes ocasions, s’arriba a l’entesa que, en cas de produir-se tal circumstància excepcional, les parts negociaran de bona fe condicions contractuals alternatives per restablir els drets i obligacions que les parts van assumir quan van signar el contracte.

En tot cas, recomanem incloure aquestes clàusules si el contracte se sotmet a la legislació d’un país de la família del dret romà-germànic. En el cas que el contracte es regeixi per la legislació d’un país de ‘common law’, això es fa absolutament indispensable.