Qui hauria dit que ens trobaríem sovint negociant el redactat de la clàusula relativa a la força major? En temps del Covid-19, això ha estat una realitat.
Tal com estableix el codi civil, «ningú respondrà d’aquells successos que no haguessin pogut preveure’s, o que, previstos, fossin inevitables».
En la clàusula de força major, hem estat negociant la inclusió o l’eliminació de las vagues, dels conflictes laborals, de la falta de mà d’obra, de la impossibilitat d’obtenir matèries primeres o del transport. Hem d’aclarir que, si bé es pot negociar que els anteriors exemples siguin causa de força major, l’increment dels preus és una altra qüestió que tractarem més endavant.
També continuem negociant la inclusió d’un paràgraf en la clàusula de força major relatiu a la Covid-19 (i ara també relatiu a la guerra d’Ucraïna). Bàsicament, aquest paràgraf posa de manifest que les parts coneixen la situació actual i que aquesta no impedeix el desenvolupament i execució del contracte. També pot incloure que si sorgeixen noves circumstàncies relatives a la Covid-19, les parts negociaran de bona fe la forma d’adaptar-s’hi sense que el desenvolupament del projecte sigui sotmès a demores.
A més, no és menys habitual que una de les parts pretengui la inclusió d’una clàusula d’excessiva onerositat (o ‘hardship’). En el món anglosaxó, aquesta clàusula està molt més estesa. En l’exemple d’un contracte de subministrament, el proveïdor intentarà que s’inclogui la clàusula i que aquesta prevegi que, si es produeix una circumstància excepcional que provoqui una excessiva onerositat en el proveïdor, aquest pugui modificar els preus per continuar executant el contracte. En moltes ocasions, s’arriba a l’entesa que, en cas de produir-se tal circumstància excepcional, les parts negociaran de bona fe condicions contractuals alternatives per restablir els drets i obligacions que les parts van assumir quan van signar el contracte.
En tot cas, recomanem incloure aquestes clàusules si el contracte se sotmet a la legislació d’un país de la família del dret romà-germànic. En el cas que el contracte es regeixi per la legislació d’un país de ‘common law’, això es fa absolutament indispensable.