El present article té per objecte informar sobre les principals característiques d’aquesta institució jurídica, que gaudeix de determinats avantatges fiscals a l’empara de la Llei reguladora de l’impost sobre successions i donacions.
La relació de convivència d’ajuda mútua és una forma de convivència al marge del matrimoni i de les unions estables de parella, constituïda per parents en línia col·lateral sense límit de grau o per persones unides per vincles d’amistat o companyia, que sense constituir una família nuclear, comparteixen habitatge i posen en comú el treball domèstic, amb voluntat d’ajuda mútua i de permanència.
Destaquem els aspectes més rellevants de la regulació d’aquesta situació de convivència:
a) Constitució: Les relacions convivencials d’ajuda mútua poden constituir-se (i) en escriptura pública, a partir de la qual tenen plena efectivitat, o (ii) pel transcurs d’un període de dos anys de convivència, però que havent de demostrar mitjançant una acta de notorietat aquest període de dos anys de convivència.
b) Requisits personals: Cal destacar que el nombre màxim de convivents, si no són parents, és de quatre. D’altra banda, s’exclouen d’aquesta mena de convivència les persones que ja estiguin unides per un vincle matrimonial o formin una parella estable amb una altra persona amb la qual convisquin.
Ara bé, tenint en compte la finalitat de la norma, no hi ha impediment al fet que cadascun dels membres del matrimoni o parella estable, pugui ser titular d’una relació de convivència d’ajuda mútua cap a un tercer.
c) Acords: Els convivents poden regular les relacions personals i patrimonials, i els seus respectius drets i deures durant la convivència, sempre i quan aquests acords no perjudiquin terceres persones. I en previsió d’una ruptura, els convivents també poden pactar sobre els efectes de l’extinció de tal relació.
d) Extinció: Entre les causes d’extinció de les relacions convivencials d’ajuda mútua destaquem: (i) l’acord de tots els convivents, (ii) la voluntat unilateral, (iii) la defunció d’un d’ells, (iv) les causes que s’haguessin pactat en el moment de la seva constitució i (v) el matrimoni o la constitució d’una parella estable.
No obstant això, si la relació de convivència s’hagués establert entre més de dues persones, llavors la voluntat unilateral, el matrimoni, la constitució d’una parella estable o la defunció de qualsevol dels convivents, no extingirà la relació si els altres continuen convivint, sens perjudici de les modificacions que es consideri convenient realitzar en els pactes reguladors de la convivència.
L’extinció de tal relació també té conseqüències per exemple sobre:
- L’habitatge, segons la terminació de la convivència tingui lloc en vida de tots els convivents o per la defunció d’un d’ells i segons el convivent sigui propietari o arrendatari de l’immoble.
- Els poders notarials, perquè l’extinció de la relació de convivència deixa sense efecte els poders que un dels convivents hagi atorgat a favor de qualsevol dels altres.
Igualment, queden sense efecte els poders que un dels membres hagi atorgat a favor de qualsevol dels altres o tingui atorgats al seu favor des que s’allunyi de la convivència.
- Dret a pensió periòdica, en els casos d’extinció de la convivència per defunció d’un dels convivents sempre que es donin les situacions particulars determinades per la Llei.
e) Avantatge fiscal: En les adquisicions per causa de mort entre membres d’una relació de convivència d’ajuda mútua, els adquirents queden assimilats al grup de parents determinats en la llei de l’impost de successions. Aquesta assimilació opera per a supòsits concrets, entre altres, a l’efecte d’aplicació de les reduccions corresponents a l’adquisició de l’habitatge habitual del causant. a aquest efecte de l’aplicació de les reduccions corresponents per l’adquisició de l’habitatge habitual del causant.
En el present article hem destacat les principals característiques d’aquesta institució jurídica una mica desconeguda. Si té algun dubte, pot utilitzar l’àrea de contacte de la nostra pàgina web per a consultar amb el nostre equip d’advocats especialistes. Estarem encantats d’atendre-li.