La nova regulació dels remeis rescissoris en els contractes de compravenda, en la nova regulació del Llibre VI del Codi Civil de Catalunya.
Des de l’1 de gener de 2018, tenim una nova regulació de dues figures jurídiques de gran tradició catalana que es basen sota el principi del manteniment d’equilibri entre les prestacions, en operacions oneroses amb finalitat de transmissió de béns.
Són la rescissió per lesió i l’avantatge injust que tenen, a més a més, del caràcter d’irrenunciable en el moment de conclusions del contracte i de què caduquen al cap de quatre anys de dita conclusió, la següent regulació:
La rescissió per lesió es torna generalista, ja que es predica de tots els contractes omesos d’intercanvi, no només de la compravenda d’immobles (com fins ara), i s’amplia perquè no només és un dret de l’alienant sinó també de l’adquirent.
En essència, es defineix com el desequilibri, en el moment de la conclusió del contracte, que confirma que el valor de mercat de la prestació que rep és inferior a la meitat del valor de mercat de la prestació que es fa.
L’avantatge injust es delimita com el desequilibri que es produeix a conseqüència d’una situació particular concorrent en el moment de conclusió del contracte, de la qual deriva la desigualtat entre les parts i que repercuteix en les prestacions. Són els casos de dependència, de relació espacial de confiança, de vulnerabilitat econòmica, de necessitat imperiosa, obtenció d’un benefici excessiu o un avantatge manifestament injust.
La part perjudicada pot sol·licitar l’adaptació del contingut del contracte a la pràctica contractual prevalent en el moment de concloure’l i a les exigències de la bona fe i l’honradesa dels tractes per evitar la rescissió.