El present article té per objecte informar sobre les principals novetats de la recent reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU).
El passat dia 1 de març de 2019, el Govern va aprovar el Reial Decret-llei 7/2019 de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer, l’entrada en vigor del qual va ser el següent dia 6 de març.
Segons s’expressa a la pròpia exposició de motius del referit Reial Decret-llei, l’esperit d’aquest nou text legal és aconseguir major seguretat jurídica en la legislació arrendaticia i un equilibri entre arrendador i arrendatari.
Tots els contractes d’arrendament d’immobles urbans celebrats des del dia 6 de març de 2019 (ambdós inclosos) estan sotmesos al nou règim de la LAU, les principals novetats de la qual són les següents:
1) Durada: La durada mínima dels arrendaments d’habitatge és de 5 anys (anteriorment 3 anys), tret que l’arrendador sigui persona jurídica, en aquest cas la durada mínima serà de 7 anys.
2) Renda: Les parts poden pactar lliurement la renda. No obstant això, es preveu que l’esmentat Reial Decret-llei establirà un sistema d’índexs de referència del preu del lloguer d’habitatge que haurà d’estar llest al mes de novembre de 2019. Referent a això, és important analitzar detalladament la normativa que pogués desenvolupar-se per cada comunitat autònoma, ja que alguna, com la catalana, té previst limitar el preu dels lloguers a Catalunya i donar l’opció a l’Ajuntament de Barcelona perquè faci el propi en la capital catalana o en els barris que consideri “àrea tibant de mercat”.
3) Actualització: Aquesta només serà possible si s’ha pactat expressament en el contracte i estarà subjecta a limitacions, ja que no es podrà incrementar la renda més de la variació anual de l’Índex de Preus al Consum (IPC).
4) Garantia addicional: En contractes de fins a cinc anys de durada, o de fins a set anys si l’arrendador fos persona jurídica, el valor de la garantia addicional no podrà excedir de dues mensualitats de renda.
5) Despeses: Les despeses de gestió immobiliària i de formalització del contracte seran a càrrec de l’arrendador, quan aquest sigui persona jurídica.
6) Exempció fiscal: Els contractes d’arrendament d’habitatge per a ús estable i permanent de l’arrendatari queden exempts del pagament de l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats.
En el present article hem destacat les principals novetats de la recent reforma de la LAU. Si té algun dubte, pot utilitzar l’àrea de contacte de la nostra pàgina web per a consultar amb el nostre equip d’advocats especialistes. Estarem encantats d’atendre’l.