El 29 de desembre de 2018 va entrar en vigor una nova redacció de l’article 348.bis de la Llei de Societats de Capital (RD 1/2010 de juliol de 2010), introduït inicialment per la llei 25/2011 d’1 d’agost de 2011. Aquest precepte faculta al soci minoritari d’una societat a exercir el dret de separació en cas de manca de repartiment de dividends o de repartiment insuficient d’aquests.
Requisits per exercir el dret de separació
1.- No renúncia expressa per part dels socis a l’exercici d’aquest dret de separació en els estatuts socials,
2.- El dret de separació només podrà exercitar-se a partir del cinquè any tancat a comptar des de la inscripció de la societat al Registre Mercantil,
3.- Serà necessari que el soci minoritari hagi fet constar formalment en acta de junta la seva protesta en relació amb la insuficiència de dividends aprovats,
4.- Quan la junta general no aprovi el repartiment, com a mínim, un 25% dels beneficis obtinguts durant l’exercici anterior, sempre que siguin legalment distribuïbles, és a dir, que durant els tres exercicis anteriors el resultat de l’exercici hagi estat positiu.
En aquest sentit, anteriorment es contemplava un percentatge de repartiment superior, més concretament d’un terç dels beneficis d’explotació. Però actualment, tot i que s’ha minorat el percentatge de repartiment, aquest s’aplica sobre els beneficis distribuïbles en la seva totalitat, i no sobre la base dels beneficis propis d’explotació de l’objecte social.
És notori emfatitzar en aquest punt, que el concepte de l’anterior redacció de l’article ha estat matisat per l’Audiència Provincial de Barcelona a la Sentència 81/2015 de 26 de març, en virtut de la qual es va interpretar que el resultat propi de l’explotació de l’objecte social, concepte no definit al Pla General Comptable, engloba el benefici que obté una companyia amb la seva activitat ordinària o funcional, que és la que constitueix el seu objecte social. Per tant, queden exclosos els beneficis extraordinaris (no derivats de l’activitat ordinària) i plusvàlues.
En canvi, els beneficis legalment distribuïbles engloba un concepte molt més ampli, en el sentit que inclou el màxim que pot ser distribuït i repartit com dividends als socis. Per tant, el resultat de l’exercici inclou, el resultat d’explotació però també el resultat financer, de manera que en aquest concepte sí s’inclouen resultats extraordinaris i plusvàlues (Resolució del ICAC de 5 de març de 2019).
Interessa destacar que aquest precepte també s’aplicarà a grups de societats, tenint en compte els beneficis que constin als Comptes Anuals consolidats.
Aspectes rellevants
El soci afectat podrà exercir el dret de separació dintre del mes següent a comptar des de la data de celebració de la Junta General mitjançant comunicació escrita dirigida a la societat.
En relació als efectes que té l’exercici del dret de separació en casos de no repartiment de dividends són els generals que preveu la Llei de Societats de Capital. En primer lloc es realitza, per part del soci i de la societat, una valoració consensuada de les participacions socials i, en segon lloc, en defecte d’acord sobre el valor de les participacions, es nomena un auditor de comptes aliè a la societat i degudament nomenat pel Registrador Mercantil a instància de qualsevol dels socis, per tal que valori les participacions socials.
Excepcions
El dret de separació no es podrà exercir per part del soci minoritari quan els dividends repartits durant els 5 anys anteriors siguin superiors al 25% del resultat positiu dels últims 3 anys.
Conclusió
Aquesta nova modificació té un caràcter més flexible que l’anterior, donat que permet suprimir o modificar el dret de separació a través dels estatuts socials. D’altra banda, amplia els drets del soci minoritari, en el sentit que, tot i reduir el percentatge de beneficis a repartir (d’un terç previst a l’anterior redacció a una quarta part actualment), aquest percentatge s’aplica sobre el resultat final net d’impostos i no sobre els beneficis derivats de l’activitat ordinària de la societat essent, per tant, un resultat potencialment superior.
La finalitat d’aquest precepte no és altre que protegir el dret al dividend del minoritari front els possibles abusos per part de la majoria. En aquest sentit, no es permet exercir el dret de separació pel simple fet de no repartir dividends en un sol exercici, sinó que s’exclou aquest dret si els dividends repartits compleixen un mínim establert durant un període de temps determinat.
En aquest article, hem destacat els trets principals de la nova redacció de l’article 348.bis de la Llei de Societats de Capital. Si té algun dubte, pot utilitzar l’àrea de contacte de la nostra web per consultar amb el nostre equip de Mercantil-Societari. Estarem encantats d’atendre’l.